Sin duda todas las personas tenemos un monton de ceencias y hábitos que nos han arrastrado a ser lo que somos.
Si queremos cambiar tendremos que hacer conscientes estas creencias y susituirlas por otras que nos arrastren a lugares distintos!!!!!
Les creences són un conjunt de representacions internes de la realitat que actuen com filtres col•locats davant dels nostres sentits. A través d'elles percebem el que vivim, estructurem el nostre model del món i configurem la nostra vida.
Algunes són font de recursos, estimulen a l'acció i ens ajuden a aconseguir els nostres objectius. Altres són paralitzants i ens frenen, dificulten o impedeixen que avancem. La prova és que, si ens creiem capaços d'aconseguir un objectiu, l’aconseguirem, sinó, serà molt difícil.
Com les adquirim?
La majoria de les nostres creences procedeixen de la infància: en aquesta etapa es van arrelar fermament en la nostra ment perquè no teníem criteri personal. Necessitàvem una brúixola interior per no perdre'ns en l'immens món de les realitats infantils. Les assimilem senceres i les acceptem com a pròpies sense qüestionar-les, i així romanen des d'aleshores, implantades per l'autoritat dels adults en forma de conviccions personals.
Has revisat les teves?
Moltes vegades no som conscients de tenir una creença distorsionada perquè la portem posada. Per això és tan important l'autoconeixement: revisar el nostre passat, l'educació rebuda, els models imitats...
Segons creixem, hem d'anar adaptant les nostres idees fixes a la nostra nova realitat: sotmetent-les a un judici crític i adult, per no anar xocant amb el món i creient que és aquest el que xoca contra nosaltres. A continuació veurem les quatre creences errònies que més paralitzen el nostre desenvolupament personal. Vigileu amb elles!
1ª CREENÇA
"Si em quedo sol, no ho podré suportar"
Rebuig, abandonament i por a la soledat
LA CAUSA: Tots, quan naixem, som éssers indefensos i dependents, sense capacitat de sobreviure per nosaltres mateixos. La necessitat de cura, acceptació, companyia i atencions, van ser vitals per a la nostra supervivència en el món. Per tant, aquesta creença té una base real, el problema sorgeix quan, arribada la maduresa, la seguim mantenint.
LA CONSEQÜÈNCIA: Aquesta creença perjudica les nostres relacions després en fer-nos adults, ens fa caure en dependències i en afeccions molt nocives per a la nostra salut emocional. Si ens obsessionem amb tenir companyia i atenció a qualsevol preu, potser haguem de pagar un cost massa alt: el del nostre benestar personal i la nostra autoestima.
COM DESACTIVAR-LA: Les altres persones són importants per a tu, sí, però t’has de convèncer que d'elles depèn només una part del teu benestar personal, de la resta, només tu ets responsable. Aprèn a gaudir de tu mateix: potser ara no siguis capaç de passar una tarda sol a casa perquè pensis que t’avorriràs, que et posaràs trist. Afronta poc a poc l'ansietat que et produeix la solitud i entretén-te en coses que t'agradin: llegeix, cuina, escriu... Dedica't a conèixer i a agradar-te a tu mateix. Recorda que si et sents malament, els altres poden ajudar-te, però la solució als teus problemes només la tens tu.
2ª CREENÇA
"El món és perillós"
Vulnerabilitat i debilitat
LA CAUSA: La base d'aquesta creença es troba en la idea: "El món exterior és ple de perills. M’he de mantenir junt amb els meus pares perquè sóc fràgil, feble i vulnerable ".
LA CONSEQÜÈNCIA: Com a conseqüència, ja d'adults, aquesta creença ens impulsa a buscar seguretat i protecció de totes totes. Ens fa mantenir ancorats al que ens és conegut, témer el canvi, no arriscar. La conseqüència d’aquesta creença limitant és que ens perdem moltes experiències de la vida, ens aïllem i dificultem el nostre creixement personal, ja que el nostre inconscient ha gravat que tot el que és desconegut pot danyar-nos. Aquesta creença és l'origen de fòbies, atacs de pànic i diversos tipus d'ansietat i angoixa.
COM DESACTIVAR-LA: És cert que no som invulnerables i que tenim uns límits físics, però en realitat són tan estrets? Planteja't quantes vegades al llarg de la teva vida has sentit un perill imminent i en quantes d'aquestes situacions el perill era real. Pensa que aquestes trucades d'alarma potser només les produeix teva ment. I, davant situacions de perill real, cal que d’adonis que en realitat tens molta més capacitat emocional de la qual creies.
3ª CREENÇA
"No valc prou"
Manca de qualitats i capacitats
LA CAUSA: De nens ens costava aprendre, i en aquest aprenentatge de vegades encertàvem i de vegades cometíem errors. I la nostra ment infantil, que observava l'eficàcia d'aquest adult educador que tot ho feia bé, anava gravant una idea: "No sé fer-ho, no valc". Especialment quan aquest educador no comprenia que la ignorància, la confusió i l’escassetat d'habilitats són pròpies de la infància, i que mai s'han de castigar amb abandonament o falta d'amor.
LA CONSEQÜÈNCIA: Els registres de pensaments nocius: "No sóc important", "Sóc un fracàs", "Tot ho faig malament"... són causa freqüent d'angoixa i ocasionen sensació de ridícul , vergonya, tristesa, depressió i enuig. També tenen com a conseqüència una baixa autoestima, ja que el seu origen i el seu error està en considerar la vàlua personal segons el que diuen els altres, segons el que es fa o es posseeix. Estan en l'origen del complex d'inferioritat, la timidesa o el menyspreu, la manca de respecte i la sensació d'insignificança, problemes basats en la por que els altres notin la nostra manca de vàlua.
COM DESACTIVAR-LA: Aprenent el que és la vàlua per ser, el valor el tenim com a éssers humans. Per haver nascut ja ho tenim. Comença a adonar-te que és permanent. No confonguis els teus èxits amb la teva vàlua personal i els teus errors amb la teva falta d'aquesta. Recorda: no necessites ser perfecte per viure, sinó viure per seguir intentant assolir aquest objectiu que retardes per por a fallar.
Fes un inventari d'aquelles qualitats en les que saps que destaques, i tria el lloc, treball o relacions en les que puguis practicar i demostrar-te tot el que vals.
Fes un inventari d'aquelles qualitats en les que saps que destaques, i tria el lloc, treball o relacions en les que puguis practicar i demostrar-te tot el que vals.
4ª CREENÇA
"Sóc una mala persona"
Sentiments de culpa i maldat
LA CAUSA: De petit podíem trencar la nostre millor joguina només per satisfer la nostra curiositat, o despertar al pare posant-nos a cantar cridant l'última cançó que vam aprendre a l’escola, o embrutar tota la casa per fer-li a la mare un dibuix especial. D'aleshores la nostra mare o pare ens deien: "Nen, ets dolent, ets ximple, ets brut, ets un desastre...!" I en la nostra ingenuïtat, alguns ho vam creure.
LA CONSEQÜÈNCIA: "Sóc culpable perquè, sent lliure, faig coses incorrectes per maldat, i mereixo un càstig". Aquesta creença és l'origen de la culpa, o bé del pensament de venjança, quan creiem que el tracte que ens
donen no és merescut. Ocasiona el sentiment d'injustícia, d'enuig i de revenja.
donen no és merescut. Ocasiona el sentiment d'injustícia, d'enuig i de revenja.
COM DESACTIVAR-LA: La creença maldat és la més perillosa de totes perquè, segons et creus, així penses, i, segons penses, així actues. Retrocedeix en el temps i explora les teves frustracions infantils: hi trobaràs la causa. Per recuperar els teus sentiments de bondat, el millor és que comencis a treballar ja la teva pròpia autoestima.
Resumint, com a norma general, per desmuntar un una creença perjudicial cal que seguim les següents passes:
1- Remuntar-nos a la causa.
2- Observar que aquell nen que vam ser ja ha crescut i és una persona completament autònoma.
3- Treballar amb aquesta idea mental sentint el nostre poder.
4- Rebutjar les dependències i afeccions per convèncer-nos de la nostra autonomia.
5- Envoltar-nos d'aquestes persones que ens fan créixer.
6- Alegrar-nos i gaudir per ser les persones valuoses que ja som.
2- Observar que aquell nen que vam ser ja ha crescut i és una persona completament autònoma.
3- Treballar amb aquesta idea mental sentint el nostre poder.
4- Rebutjar les dependències i afeccions per convèncer-nos de la nostra autonomia.
5- Envoltar-nos d'aquestes persones que ens fan créixer.
6- Alegrar-nos i gaudir per ser les persones valuoses que ja som.
Ara que ja saps com potenciar la teva autoestima, prendre consciència i gestionar les creences tòxiques, és el moment de valorar-te i fer d'aquestes eines un hàbit perquè els teus pensaments sempre estiguin en positiu i puguis desenvolupar la creativitat en totes les activitats que et vas plantejat en qualsevol aspecte de la teva vida.
Tots tenim la força suficient per poder ser el que vulguem ser, però si necessites en algun moment de la teva vida algú que et doni l’impuls necessari per fer-ho possible, recorda que com a professional del coaching i el creixement personal et puc donar l’empenta necessària perquè puguis assolir els teus somnis.
I tu? Quines creences tòxiques creus que t’impedeixen ser feliç? Tens forts sentiments de culpa, por o depressió? Com sempre estaré encantada de rebre els teus comentaris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario